Pere Arguimbau: "Per viure del jazz has d´estar a totes les

Concert avui vespre, a les 22 hores, al teatre del Casino Nou de Ciutadella

El quartet d´aquest ciutadellenc, creat el 2003 per la trobada dels seus membres al Taller de Músics de Barcelona, és el nom insular del cartell del VIII Festival Internacional de Jazz de Menorca

En acabar l´entrevista treu de la seva agenda una curiosa i llarga llista de mòbils i noms de músics de la que sempre en fa ús quan cerca col·laboracions per ampliar la "família" que diu és el jazz. El guitarrista Pere Arguimbau (Ciutadella, 1970) presenta avui al Festival Internacional de Jazz de Menorca als "parents" més propers que formen el seu quartet (en actiu des de 2003): Dani Molina (saxo alt), Joan Solà-Morales (contrabaix) i Ramiro Leonardo Rosas (bateria) l´acompanyen a les 22 hores al Teatre del Casino Nou de Ciutadella. És el nom menorquí del certamen. El de quatre intèrprets que es trobaren al Taller de Músics de Barcelona.

- Supòs que satisfet amb la seva participació al Festival de Jazz?

- És un goig que pensin amb tu, ja fa 7 anys que visc fora, hi havia hagut qualque contacte però fins ara mai s´havia duit a terme i aquesta vegada ha estat possible, per a nosaltres és molt important que pensin amb gent de casa.

- Per qui comença com a músic acompanyant és sempre una assignatura pendent arribar a formar el seu propi grup, no?

- Al jazz tens el teu grup, en el meu cas el quartet i un trio, i després estic amb moltes formacions. De totes maneres per viure del jazz has d´estar a totes les batalles, vius al dia i per açò fins fa poc no podia treure el cap, sino que havia de fer les coses que em sortien en el moment, no tenia temps per formar un grup, a més si et tanques en banda potser aquell mes ho passes un poquet just. Al principi estàs amb gent que surt a primera fila i és una manera de pujar, és un poc com a sa "mili", no estàs a dalt de cop, sinó que has d´escalar i no és gens fàcil.

- Amb qui i quan va crear l´altra formació, el Pere Arguimbau Trio?

- Va ser un poc abans del quartet, l´any 2002 ó 2003. Hi ha en Dani Molina (saxo alt), que és el meu company infatigable, i la cantant Maria Lorea. I a vegades ve un contrabaixista, Toni Cubero.

- Quin músic ha estat el seu referent per escollir el món del jazz?

- Començaré pel final: pel camí. Un bon dia hi va haver una festa d´amics, el típic sopar on jo cada vegada treia la guitarreta, el faristol, el peu i totes les partitures. Varen venir dos amics més i amb dues guitarres vam fer tres acords, quatre cançonetes i mos varem posar a tot el públic dins la butxaca. Llavors després de pensar que duia 8 anys estudiant i que sempre havia de treure el faristol, les partitures, el peu i la guitarra, allò em va fer obrir els ulls, al veure que l´ensenyança que tenia era un poc limitada, que et deixa unes mancances, i així vaig descobrir una altra manera d´aprendre que no fos amb un faristol i una partitura i disfrutar, d´aquí va venir com tothom sap Sis de Ponent que va ser el primer pas per continuar. Et dones compte de que ni l´ensenyança clàssica ni la del jazz són perfectes, sinó que es complementen.

- Llavors quan anys tenia?

- Entre 19 i 20 anys.

- I el músic de referent qui fou?

- El primer disc de jazz que vaig escoltar amb el que vaig quedar meravellat és "A Kind of Blue", de Miles Davis que me´l va regalar un conco perquè no tenia tocadiscos. Músics referents n´hi ha molts però si tenc que quedar-me amb quatre o cinc noms hi afegiria Charlie Parker, Thelonious Monk, Charlis Mingus o John Coltrane.

- Què ha après de tocar amb Joan Abril o Ion Robles, a part de la formació tècnica fent "bolos"?

- Amb el jazz, com passa amb altres estils, no hi ha cares visibles. Participar amb aquesta gent, amb Marc Clos o David González, entre d´altres, et donava unes nocions que encara duren del que es té que fer a dalt d´un escenari, és a dir, de companyerisme, és una manera de viure, el jazz és tot un món, una família, mai m´he sentit com a "secundón".

- La seva formació cerca noves formes d´expressió del jazz, com ha anat evolucionant?

- A Catalunya hi ha un so vanguardista que es denomina "so català" i nosaltres intentam fugir un poc d´açò. Tenim un criteri més personal sense deixar de banda tots els clàssics.

- I què aporta de diferent Pere Arguimbau Quartet?

- Intentam continuar amb la tradició, creim que és molt important, no es pot perdre encara que no sigui la nostra.

- No abandonau els clàssics.

- No, a més és convenient no deixar les referències. Potser més endavant experimentam amb altres coses. Tot i açò aportam una cosa que es cou entre nosaltres, tocam tots els estils des del jazz clàssic fins el "free" total.

- A quin punt es troba l´estudi que realitzau de cada estil de jazz?

- Fa un any que esteim investigam sobre Charlie Parker, creim que és un músic que ha fet i encara fa molt, de cada 2 ó 3 assajos un és dedicat a ell, mos el miram amb lupa. Treim els seus solos, transcrivim els temes, a quin any es van fer i per què, i tot açò mos dóna una informació espectacular que a part dels coneixements musicals aporta els històrics i socials. El pròxim serà amb Monk o Coltrane dedicant un any a un artista.

- Pensau publicar els resultats de la investigació?

- Tot açò està en un arxivador que en principi es per a nosaltres, però que està obert a tothom, en el jazz està tot obert.

- Què veurem al concert d´avui nit?

- Temes propis i qualque standard versionat, no ens agrada fer-ho igual, copiat, el transcrivim i el tocam durant un temps igual, per veure després quines peces es poden moure, sense perdre -en el cas de l´estudi- les arrels de Parker.

- Creu que la reunió de petites formacions -com vostè diu que els permeten viure- pot ser el camí per arribar a un nou llenguatge musical?

- Crec que sí. El grup com a grup ja té un llenguatge, un so.

- Quin és el de Pere Arguimbau Quartet?

- El nostre és mediterrani, hi ha un membre de València, un de Girona i l´únic que surt un poc és un argentí.

- Com a professor del Taller de Músics de Barcelona, com veu el relleu generacional del jazz?

- Molt bé, a Barcelona hi ha un floc de molta gent que toca molt bé, amb un nivell altíssim. A vegades anam a cercar a gent de fora per fer concerts i a ca nostra tenim uns músics impressionants. Per exemple, Perico Sambeat (saxo) és un referent per a tots els espanyols, està a anys llum de tots els músics que hi ha a Espanya.

- O sigui que el futur està garantit.

- Sí, però el que mancarà després és lloc per tots. Fa falta més promoció de locals, a Barcelona per un que se n´obre se´n tanquen dos. Espanya està descompensada, Andalusia és ara on hi ha més ambient de jazz, sembla que va a ratxes, Barcelona està a 25 anys de tots hi ha molta gent, però crec que açò ha d´explotar i anar per tot. A Menorca sort que hi ha entitats com Jazz Obert, que cada any duu un bon cartell com enguany amb Dave Holland; o locals com Sa Clau; Si véns, cafè; La Margarette; i Dylan que sempre compten amb gent d´aquí.

- Què seria de Pere Arguimbau sense el jazz?

- Podria viure sense el jazz, però seria diferent, quan tries el jazz és una manera de viure i de ser, un moviment, però a la vida també hi ha altres factors interessants.



Neix l´associació Afejazz



El passat 8 i 9 va tenir lloc a Tarragona una trobada de Festivals de Jazz, la segona, per tal d´aprovar els estatuts d´una Associació de Festivals de Jazz; en nom de Jazz Obert hi va assistir Bernat Casasnovas.

A part de l´aspecte informal d´intercanvi d´idees i experiències, la nova associació, que neix amb el nom Afejazz, pretén, la coordinació d´esforços en l´àmbit de la cultura musical, l´intercanvi d´algunes propostes concretes, la creació d´un directori de festivals o la interlocució amb les administracions, entre d´altres.

Afejazz agrupa festivals dins l´àmbit de Catalunya, Illes Balears i València. El seu primer president, i ànima de la idea, és Pere Pons, director de la revista "Jaçz", la més important publicació especialitzada en català, a l´estil de la veterana i reconeguda "Cuadernos de Jazz".

Fuente: Menorca.info